Sunday Drivers pleguen

•12 Mai 2010 • Feu un comentari

…i això mereix un post especial. Han penjat una carta a la seva pàgina de Facebook que val la pena llegir. Pels més mandrosos en destaco un paràgraf:

Sólo diré que hacer música, para muchos, no es comparable a casi nada y que necesita de una serie de incentivos, de motores o como se quiera llamar, indispensables y únicos. Y que o existen o no existen. No se pueden inventar ni buscar, ni se trabajan ni se intercambian por otros. Y me parece bien que seamos honestos. No podemos hacer música sin eso. Por otro lado, la vida y las cabezas son complejas. Y un grupo son varias vidas y varias cabezas, con lo que la complejidad crece. Finalmente, algo obvio: no todo el mundo es feliz con lo mismo.

Que n’aprenguin.

les meves 5 preferides dels Sunday Drivers

Toc de queda

•10 Mai 2010 • 2 comentaris

Els dilluns el metge em té prohibit sotmetre’m a experiències pertorbadores que no em deixin dormir, de no ser així avui aniria al Sidecar a veure A Place to Bury Strangers, diu internet que el concert no el patrocina GAES, que més aviat surts amb les orelles al clatell. Em pregunto si serà tan extrem com allò de l’any passat de My Bloody Valentine a l’auditori. Les dimensions del Sidecar em fan pensar que possiblement sí. De diumenge a dijous s’hauria d’instaurar el toc de queda a les 9 del vespre, perquè sinó qui escriu al final morirà, bé sigui de cansament, bé sigui de pena.

Que algú avisi als Mossos, perquè els Happy Mondays han assaltat l’estudi de gravació del Jaume Pla i li han posat del revés el seu últim senzill. I ens agrada. Aquesta setmana, sense que serveixi de precedent, la llista conté dues versions més, un Enjoy The Silence molt pop de Nada Surf i un No Surprises despullat de Regina Spektor. I acabem amb una de les noves de The New Pornographers, m’agraden molt aquests violoncels agressius que el principal compositor del grup, AC Newman (en vam parlar fa pocs dies) posa en algunes de les seves cançons. Encara que, no sé si m’agraden prou com per saltar-me Low tocant The Great Destroyer a l’Auditori. Ja és fotut que fins i tot en una cosa que ve tant de gust com un festival, la vida t’obligui a prendre decisions.

Bona setmana,

la llista de la setmana (09-05-10)

Quiero mi parte de lo bueno

•3 Mai 2010 • 1 comentari

Sento ploure, haig d’actualitzar el blog.

Entre seient i seient hi havia el departament dels cassettes, en obrir-lo van sortir coses horribles, autèntics himnes de gasolinera, i al final, una cinta de la ELO. De manera que a falta de cafè ens vam xutar violins a la vena. Guille Milkyway em confessava hores més tard la seva vocació frustrada de meteoròleg, el cercle es tancava, la Electric Light Orchestra havia de ser el grup de la setmana.

Ahir entre muntanyes de contradiccions em va venir com un tret una frase: “quiero mi parte de lo bueno”, i que curiós, sabia que li havia sentit al J, però hagués jurat que formava part d’alguna cançó de Super 8 o de Pop. Doncs no. Un cop més, Los Planetas hi són per donar-te una peça que faci avançar el puzzle.

A la llista de la setmana també hi trobareu novetats amb molt de suc: Adelante Bonaparte, la nova volta de cargol d’Standstill. Una obra complexa, col·lectiva, necessita més d’una escolta i jo encara no he sigut a temps de fer-les.

Jugàvem, volia saber quina era la seva millor cançó de Nacho Vegas, jo, sense haver escoltat tots els discos vaig deixar oberta la possibilitat de ser sorprès, i vaig rebre una pilotada a la cara: Ocho y Medio.

I acabem a dalt, a dalt de tot. Deixaré de sortir de nit fins que despedeixin a tots els DJ’s i tots els clubs cremin amb Eli “Paperboy” Reed en mode repeat.

Bona setmana,

la llista de la setmana (02-05-10)

És lleig

•26 Abril 2010 • 2 comentaris

Ja l’havíem sentit a l’Apolo però la segona escolta sempre és molt més profunda i deixa més marques. Brillant versió de Leonard Cohen de Maria Rodés i Espaldamaceta, aviat estarà gravada ens van prometre fa uns dies a l’espai de cultura de Caja Madrid, de moment l’original.

El nou disc de The Radio Dept és boníssim. El seu so propi evoluciona amb hits més hits que abans, i moments en que sembla que es riguin d’ells mateixos. Ultramodern. M’ho deia el Claudi, “Never Follow Swit” no us recorda a una versió indie de “All that she wants” ? A la llista de la setmana també hi trobareu un munt de noves coses que feia temps que buscàvem a Spotify sense èxit. Maria Coma, amb la ma de Pau Vallvé darrera, amb una producció Radioheadera que gairebé arriba fins on vol: molt amunt. També Anímic, per fi! i encara que sigui amb errors per totes bandes, aterren també a l’Spoti Manos de Topo, feu-me una favor, estalvieu-vos tots els rotllos de bla bla aquest tio no canta bla bla això què és bla bla bla… ara no tinc temps per posar-me a defensar-los, quan vulgueu ens hi asseiem amb un cervesa.

Bona setmana, en el post vinent parlarem del passat, serà dur…

la llista de la setmana (26-04-10)

Si avui és dilluns, això que queia del cel era pluja

•19 Abril 2010 • 2 comentaris

Divendres em diuen que aquest any el Faraday serà massa. I amb tot un cap de setmana per donar-hi voltes, què voleu, m’he anat fent pel.lícules. La meva preferida era aquella en la que surtien Belle and Sebastian. Al final no, però Déu n’hi do amb el Faraday.

Quin nivell aquesta setmana. La llista és de gran restaurant. De primer el senyor més alt del món, que sempre va amb samarreta imperi com si s’acabés de llevar i això del món exterior no anés amb ell. Tros de disc aquest “The Wild Hunt” que acaba de treure The tallest man on earth. El senyor Spotify se l’ha comprat aquesta setmana, i també s’ha comprat el nou de Los Planetas, m’agrada especialment aquesta psicodèlica Atravesando los montes, que no hauria desencaixat a Unidad de desplazamiento.

Aquesta setmana gràcies a @leftyheart @fotogramaclave i gràcies a @oriolllado hem descobert a A.C. Newman,  que té temes com aquest The Town Halo, una perla que té tantes influències diferents que s’han d’agrupar per dècades. Boníssima. I per acabar no em digueu que no us molen aquesta mena de The Killers canadencs, em torna boig aquest piano que fa les respostes a l’estrofa.

Ja no plou, em posaré la closca a l’esquena i sortiré a matar monstres una estona. Bona setmana,

la llista de la setmana (19-04-10)

Tardes com melons

•13 Abril 2010 • 1 comentari

La tarda lliure és el premi de llevar-se a les 4.40 del matí. Però les tardes són com els melons, mai saps com et sortiran, i quan els objectius que t’havies plantejat al migdia es van desinflant, el millor és no deprimir-se i aprofitar per fer una llista.

No recordo mai haver implorat d’aquesta manera ser en una cala en ple mes de juliol, estirat sobre una roca com un llangardaix al sol. Tiraré tòpics sobre la meva pròpia teulada, i diré que serà perquè l’hivern ha estat plujós i fred i fastigós, serà això. De moment ens conformarem amb escoltar Irene, que no m’estranyaria gens que posessin la banda sonora del nou anunci d’Estrella Damm de l’estiu que ve. De la factoria sueca Labrador han entrat aquesta setmana altres discos al catàleg d’Spotify, i Acid House Kings tampoc desentonen si del que es tracta és de creure’ns que l’estiu és a prop. A la llista de la setmana també hi trobareu Shout Out Louds (més Suècia), i un crac que he descobert aquesta setmana: Joan Colomo. El seu disc de debut “Contra todo pronóstico” és una bona perla, tant aviat recorda a Marc Parrot, com a Sisa o a Albert Pla. Val la pena. Acabem amb un altre invent de Bankrobber: Paracetamol Music. Mazoni jugant a ser Phil Spector, fent produccions perquè altres artistes les interpretin. Reversions dels seus temes de moment. Res més per ara.

Bona setmana,

la llista de la setmana (13-04-10)

Obsessions

•5 Abril 2010 • Feu un comentari

Fa un parell de mesos només pensava a escoltar música i més música, nous artistes, discos vells, coses pendents, grans grups, joves promeses, àlbums rodons, one hit wonders… Ara m’he entestat a crear-ne, i només faig això: les tardes, els dies de festa, als matins, als vespres, al tren, al llit… i la llista de la setmana s’està convertint en la llista de la quinzena. No crec que tingui cura, amb l’edat l’únic que aprens és a saber que t’està passant, però no pas a controlar-ho. No estic segur que serveixi de gaire.

De tant en tant també em dutxo, i també surto de casa, no us penseu. Al teatre, als bars o entre el que comenta la gent hi ha suficient material per fer una llista. Si cliqueu a la part baixa d’aquest post avui sentireu en primer lloc Marlango, un grup maleït que quan fa versions l’acostuma a clavar. També sonarà Bloc Party que ahir els van posar al teatre mentre els actors ballaven i entraven i sortien de l’escenari. També van posar The xx, uns xavals molt joves i molt raros que han sabut fer un disc amb moltíssima personalitat. Mr. Brightside va fer estralls enmig de la nit del Born, i la llista de quinzena acaba amb un troç d’himne de Los Punsetes, allò que dèiem, obsessions.

la llista de la setmana (05-04-10)