Demà ens pertany

A l’entrada ens van donar un paper allargat amb el menú. Ni ella ni jo vam dubtar ni mig segon a doblegar-lo i guardar-lo a la butxaca sense mirar-lo. Va ser un encert fer-ho, acabar cantant Sant Pere no hagués estat el mateix si hagués sabut d’entrada que el concert acabaria amb la meva cançó preferida de Mishima. Una gran nit, farcida de detalls que la faran eterna. Se n’ha parlat molt, no m’estendré, però les escoltes, totes, una darrere l’altre, i te n’adones que ningú s’ha acostat tant a escriure la banda sonora de la teva vida com ell, i tens la sensació que molts dels que són allà senten el mateix, començant per la persona que tens al costat, i per les que et trobaràs abans de sortir, i a fora de l’Apolo. Només em queda el però que, per sorprenent, per ser un tema inèdit en els directes, i perquè el van saber jugar, el dia de Mishima potser Manel van firmar el moment més especial de la nit. Pell de gallina.

Divendres vam tornar-hi, Joe Henry va tancar un concert molt agradable amb Civilians. Per esgotament no el vaig gaudir al 100 per cent.

Dissabte fèiem un gintònic a prop de casa i va entrar per la porta, aquell que serà recordat per sempre més com el que va portar a l’escola per primer cop el Nevermind. Fèiem vuitè diria, era un CD ja. Sèiem de costat aquell trimestre, “l’has escoltat?”, ho recordo com si fos ara. M’agrdaria saber què escolta ara, grups de merda segur, potser fins i tot s’ha tirat al jazz.

A la llista de la setmana també avui un descobriment, un nom d’aquests que va sonant des de fa alguns mesos entre blogs i seccions de música: Senyors Tranquil. Per formació, per melodies, és inevitable associar-los a Kings of Convenience, ho he llegit a més d’un lloc i ho he trobat clavat. Que tothom et digui que t’assembles molt a un grup sempre és un problema, però sembla més una casualitat que una influència en aquest cas. Cançons per esmorzar a la terrassa d’un àtic de l’eixample un diumenge de sol. Bonic, realment bonic.

I acabem amb Mazoni, Qualsevol dimarts m’estimaràs, és magnífic quan una cançó i un moment encaixen perfectament.

la llista de la setmana (07-06-10)

Advertisements

~ per Miquel Bernis a 7 Juny 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: