pom, pom pom psssss (7 de juliol)

Una atmosfera al més pur estil Yo la Tengo; entra el pom, pom pom, pssss marca The Jesus and Mary Chain, i després apareix en Carabén, allà perdut, que té una altra bonica cançó per oferir-te. Escolto Set tota la vida quasi dos anys després d’haver-ho fet per primera vegada, i continua allà dalt, continuo convençut que és el millor disc, el més complet que s’ha fet en aquest país en molt de temps.

Ella diu que Rufus Wainwright és de grans i mediocres cançons, i li faig confiança, tinc motius per fer-n’hi. Aquesta la inclou entre les primeres, i n’està segura que va donar nom a un personatge de Nip/Tuck. N’està segura que la Natasha va ser creada pensant en aquesta escena, i en aquesta cançó.

Abans de tot això haureu escoltat un tros de tema de M. Ward -que em recorda al John Cale de Paris 1919-, un gran tall de Joe Henry -un senyor que encara no sap si vol ser Bob Dylan o Tom Waits quan sigui gran-, i un dels singles del nou disc de Phoenix.

Potser la millor <<<< //// llista //// >>>> que qui escriu ha estat capaç de compilar fins avui.

Advertisements

~ per Miquel Bernis a 7 Juliol 2009.

Una resposta to “pom, pom pom psssss (7 de juliol)”

  1. És frustrant: la teva millor llista (potser) i no la puc descarregar a l’Spotify !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: